Tractar tothom. Saber escoltar. Amics de la llibertat

Nosaltres, fills estimadíssims, hem de tractar tothom, no ens hem de sentir incompatibles amb ningú. Hi ha moltes raons sobrenaturals que ens ho exigeixen, i ja us n’he recordat unes quantes; ara us en vull fer notar una altra més.

Quan venim a l’Obra, no ens apartem del món; érem al món abans de la crida de Crist, i al món seguim després d’aquesta, sense que hagin canviat les nostres aficions i els nostres gustos, la nostra tasca professional, la nostra manera de ser. No heu de ser mundans, però continueu sent del món, gent del carrer, iguals que tantes persones que diàriament conviuen amb vosaltres a la feina, en l’estudi, a l’oficina, a la llar.

Aprofiteu el moment d’aquesta convivència per apropar les ànimes a Crist Jesús, i és lògic que no la defugiu. Més encara, cal que la busqueu, que la fomenteu, perquè sou apòstols, amb un apostolat d’amistat i de confidència, i no us podeu tancar darrere de cap mur que us aïlli dels vostres companys: ni materialment —perquè no som religiosos—, ni espiritualment, perquè el tracte noble i sincer amb tots és el mitjà humà de la vostra labor d’ànimes.

La vostra conducta amb els altres tindrà així unes característiques que neixen de la caritat: delicadesa en el tracte, bona educació, amor a la llibertat aliena, cordialitat, simpatia. Ho diu tan clar l’Apòstol! Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. M’he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns.¹⁹

I hi afegeix el motiu, quan escriu als Romans: tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran. Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia?²⁰ Per predicar Crist, fills meus, no us heu de limitar a parlar o a donar bon exemple; també cal que escolteu, que estigueu disposats a entaular un diàleg franc i cordial amb les ànimes que voleu apropar a Déu.

Certament, trobareu moltes persones que, mogudes per la gràcia, no anhelen més que sentir de la vostra boca la bona nova; però fins i tot aquestes tindran coses per dir: dubtes, consultes, opinions que volen confrontar, dificultats. Escolteu-les, tracteu-les, conviviu-hi per conèixer-les i per donar-vos a conèixer.

L’Obra de Déu —no ho oblideu— és el més oposat al fanatisme, el més amic de la llibertat. I estem convençuts que, per portar la veritat als altres, el procediment és resar, comprendre, tractar-se; i, després, fer discórrer i ajudar a estudiar les coses.