El Senyor ens ha cridat a la seva Obra perquè difonguem per tota la terra el seu missatge d’amor infinit. No hi ha cap ànima que pugui quedar exclosa de la nostra caritat. Quan el cristià comprèn i viu la catolicitat de l’Església, quan adverteix la urgència d’anunciar la nova de salvació a totes les criatures, sap que s’ha de fer tot amb tots per salvar-ne alguns.²³

I el nostre desig apostòlic es converteix efectivament en vida; comença pel que té al seu abast, per la tasca ordinària de cada dia, i a poc a poc estén en cercles concèntrics el seu afany de messes: en el si de la família, al lloc de feina; en la societat civil, en la càtedra de cultura, en l’assemblea política, entre tots els seus conciutadans de qualsevol condició social; arriba fins a les relacions entre els pobles, i en el seu amor inclou races, continents, civilitzacions ben diverses.

Però l’apòstol ha de començar a fer la seva labor divina en el que té al costat, sense esgotar el seu zel en fantasies o en desitjos. I aquest és el consell que us dono. Arribarà el dia en què podreu posar en pràctica els vostres desitjos d’amor i d’apostolat entre gent de tota la terra. Ara, filles i fills meus, l’Obra està naixent i us veieu materialment reduïts a uns àmbits limitats, però l’esperit és universal i serem també universals de fet: la nostra empresa sobrenatural no coneix fronteres.