Un dia —ens diu sant Lluc al capítol XI— Jesús estava pregant. Com seria la pregària de Jesucrist! Els deixebles estaven a prop seu, potser el contemplaven, i quan va acabar un d’ells li va dir: Domine, doce nos orare, sicut docuit et Ioannes discipulos suos.²⁵ Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué: quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom...²⁶

Filles i fills meus, noteu la meravella: els deixebles tracten Jesucrist i, com a fruit de les seves converses, el Senyor els diu com han de pregar, i els ensenya el gran portent de la misericòrdia divina: que som fills de Déu, i que ens podem dirigir a Ell, com un fill parla al seu pare.

Tracte amb Déu, i tracte també amb els homes: n’hi haurà prou amb algunes escenes de l’Evangeli, entre tantes altres, perquè comprengueu encara més la profunditat divina del nostre apostolat d’amistat i de confidència.