Tracte amb els que estan en l’error. Conèixer les seves raons

Dins de l’ordre de la caritat —insisteixo— donarem un tracte ple d’afecte als que, per ignorància, per supèrbia o per la incomprensió d’altres, s’apropen a l’error o hi han caigut. Si les persones s’equivoquen, filles i fills meus, no és sempre per mala voluntat: hi ha vegades en les quals erren perquè no tenen mitjans per esbrinar la veritat per si mateixes; o perquè troben més còmode —i les hem de disculpar— repetir badocament el que acaben de sentir o de llegir, i així escampen falsedats.

S’han de saber les raons que poden tenir. No és grat a Déu jutjar sense escoltar el reu, de vegades a l’ombra del secret i, en no poques ocasions —atesa la trista debilitat humana—, amb testimonis i acusadors que se serveixen de l’anonimat per calumniar o difamar.

Faltaria a la veritat, fills, si us digués que aquest consell que us dono només ve d’experiència aliena: l’he viscut a la meva pell, però —per gràcia de Déu— també puc dir que des d’aleshores estimo més l’Església, justament perquè hi ha clergues que condemnen sense escoltar.