Diàleg amb els que no coneixen la nostra religió i amb els que s’han apartat de la fe catòlica

Tingueu comprensió, fins i tot amb els que no sembla que siguin capaços d’entendre l’altre, i el jutgen precipitadament. El vostre afecte i el vostre exemple, plens de rectitud, els serviran com el millor estímul, en veure que lluiteu i venceu, amb la gràcia de Déu, les males inclinacions, la tendència a l’error que tots tenim.

Tant és que siguin ànimes allunyades del Senyor, o que es tracti de la incomprensió dels bons. Els seus prejudicis neixen precisament de la falta de tracte, de l’absència d’un diàleg franc que els ajudi a comprendre el que no entenen. No serem nosaltres els que ens neguem a aquest diàleg i, si ells s’hi neguen, no els guardeu rancor, perquè la seva incomprensió ens santifica. El malalt assenyat no guarda rancor al bisturí que el metge ha fet servir per curar-lo.

El vostre afecte, el vostre tracte sincer i noble, han de ser també per als que no coneixen la nostra religió, i per als que s’han apartat de la fe catòlica. Els admetrem sempre al nostre costat i —sense cedir en la doctrina, perquè no és nostra— transigirem amb les persones, les convidarem a treballar de costat amb nosaltres, al cor de les nostres labors; les posarem al centre del que més estimem a la terra, els donarem la gran oportunitat de convertir-se en mà i en braç de Déu, per fer la seva Obra al món.