Veureu com aquesta conducta vostra els aproparà a la fe, que no van tenir mai o que van perdre, tantes vegades sense massa culpa per part seva. Quan això passi, el vostre afecte s’haurà de redoblar; haureu de continuar caminant junts per la vida i dialogar com a amics sincers, endevinant-ne les possibles dificultats, per afirmar-los més en el bon camí; enfortint científicament la vostra fe, perquè és estèril —és contraproduent— qualsevol intent de dialogar sobre aquestes qüestions, sense doctrina i sense do de llengües.

Aquí teniu una raó més perquè sentiu la urgència d’una formació sòlida, contínua, profunda, ben basada en principis segurs. Amb aquesta preparació no heu de témer la convivència amb els que estan en l’error. Quina tristesa em fa haver sentit de vegades, referint-se a persones que han abraçat la nostra fe, després d’estar anys, potser tota una vida, sense conèixer la Llum: és un convers; cal anar amb compte!

Cal anar amb compte per estimar-los més, sense suspicàcies, amb alegria, perquè en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.⁴⁹ Però cal anar amb compte, també, per no trair els seus desitjos d’estar amb Crist, per no donar-los com a bo el que no ho és; perquè, per la seva inseguretat —són com nens nounats a la fe— o pels seus ímpetus fogosos, no es desviïn del bon camí que han començat a seguir.