No estar contra ningú. Comprensió amb tothom. Saber perdonar.

Encara no s’esgota la nostra caritat: hem de conviure també amb els que estan en front de Crist, perquè —altrament— no els podrem fer el bé de donar-lo a conèixer. No us deixeu seduir, tanmateix, per falses tàctiques d’apostolat, perquè trobareu gent obcecada, fins i tot pel mateix bon desig de guanyar ànimes, que —amb l’excusa d’anar a buscar l’ovella perduda— acabaran caient en les arenes movedisses de l’error que volen combatre, enganyats per compromisos, cessions o transigències imprudents.

Volem fer el bé a tothom: a les persones que estimen Jesucrist i a les que potser l’odien. Però aquestes ens fan, a més, molta pena: per això hem d’intentar tractar-les amb afecte, ajudar-les a trobar la fe, ofegar el mal —repeteixo— en abundància de bé. No hem de veure ningú com a enemic: si combaten l’Església per mala fe, la nostra conducta humana recta, ferma i amable serà l’únic mitjà perquè, amb la gràcia de Déu, descobreixin la veritat o, almenys, la respectin.

Si els seus atacs neixen de la ignorància, la nostra doctrina —confirmada per l’exemple— podrà fer caure el vel dels seus ulls. Defensarem sempre els drets sants de l’Església, però ho intentarem fer sense ferir, sense humiliar, intentant no aixecar suspicàcies ni ressentiments.

Contra qui estem? Contra ningú. No puc estimar el diable, però a tothom que no siguin el diable —per dolent que sigui o que sembli— li vull bé. No em sento ni m’he sentit mai contrari a ningú; rebutjo les idees que van contra la fe o contra la moral de Jesucrist, però alhora tinc el deure d’acollir, amb caritat de Crist, tots els que les professin.

Moltes vegades aquests errors són fruit d’una formació equivocada. En no pocs casos aquests pobrissons no hauran tingut ningú que els ensenyés la veritat. Penso, per això, que el dia del judici seran moltes les ànimes que respondran a Déu, com va contestar el paralític de la piscina —hominem non habeo,⁵⁰ no hi va haver ningú que m’ajudés— o com van replicar aquells obrers sense feina a la pregunta de l’amo de la vinya: nemo nos conduxit,⁵¹ ningú no ens ha llogat.

Encara que els seus errors siguin culpables i la seva perseverança en el mal sigui conscient, en el fons d’aquestes ànimes desgraciades hi ha una ignorància profunda que només Déu pot mesurar. Sentiu el crit de Jesús a la creu, excusant els que el mataven: Pater, dimitte illis: non enim sciunt quid faciunt;⁵² Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Seguim l’exemple de Jesucrist, no rebutgem ningú: per salvar una ànima hem d’anar fins a les mateixes portes de l’infern. Més enllà no, perquè més enllà no es pot estimar Déu.