Esperit universal

Aquest és el nostre esperit, i ho demostrarem sempre obrint les portes de casa nostra a persones de totes les ideologies i de totes les condicions socials, sense cap distinció, amb el cor i els braços disposats a acollir tothom. No tenim la missió de jutjar, sinó el deure de tractar fraternalment tots els homes.

No hi ha cap ànima que excloguem de la nostra amistat, i ningú no s’ha d’apropar a l’Obra de Déu i marxar buit: tothom s’ha de sentir estimat, comprès, tractat amb afecte. A l’últim pobrissó que estigui ara al racó més amagat del món, fent mal, també l’estimo i, amb la gràcia de Déu, donaria la meva vida per salvar la seva ànima.

Amb la ment clara, amb la formació que rebeu, sabreu en cada cas el que és essencial, en quines coses no es pot cedir. També estareu en condicions de discernir aquestes altres coses que alguns tenen com a immutables, quan no són més que el producte d’una època o d’uns determinats costums: i aquest discerniment us facilitarà la disposició de cedir gustosament. I cedireu també —quan estiguin en joc les ànimes— en el que encara és més opinable, que és gairebé tot.

Insisteixo, tanmateix, que no us heu de deixar enganyar per falses compassions. Molts que semblen moguts per desitjos de comunicar la veritat cedeixen en coses que són intangibles, i anomenen comprensióamb els equivocats el que només és una crítica negativa, de vegades brutal i despietada, de la doctrina de la nostra Mare l’Església. Tampoc no deixeu de comprendre’ls, però defenseu al mateix temps la veritat, amb calma, amb mesura, amb fermesa, tot i que quan ho feu n’hi hagi alguns que us acusin de fer apologies.