No us puc ocultar, fills meus, el meu temor que en algun cas aquesta deïficació, sense una base profunda d’humilitat, pugui ocasionar la presumpció, la corrupció de la veritable esperança, la supèrbia i —més tard o més aviat— l’enderrocament espiritual davant de l’experiència inesperada de la mateixa flaquesa.

Acostumo a posar l’exemple de la pols que és elevada pel vent fins a formar a dalt de tot un núvol daurat, perquè admet els reflexos del sol. De la mateixa manera, la gràcia de Déu ens porta amunt, i reverbera en nosaltres tota aquesta meravella de bondat, de saviesa, d’eficàcia, de bellesa, que és Déu. Si tu i jo ens sabem pols i misèria, poqueta cosa, les altres coses les posarà el Senyor. És una consideració que m’omple l’ànima.

Però deïficació sense humilitat?, malament rai! I si la deïficació és corporativa, pitjor! Tu salves el poble humiliat i fas abaixar els ulls als superbs.¹⁰