Edificar sobre fonaments d’humilitat

Per fer els fonaments d’un edifici, de vegades cal foradar molt, arribar a una gran profunditat, fer grans suports de ferro i enfonsar-los fins que es posin sobre roca. Però no n’hi ha necessitat si de seguida es troba terreny ferm. Per a nosaltres, la roca és aquesta: pietat, filiació divina, abandonament a les mans de Déu, sinceritat i tenir el cap en la realitat constant de la vida ordinària: t’estimo, Senyor, força meva! Senyor, ets roca i muralla que em deslliura.¹³

És el mateix Jesús Senyor Nostre el que ens diu: tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.¹⁴