Saber que hi ha obstacles. No espantar-se davant de les misèries personals

Alta és la meta, a la qual Jesús ens crida: inassequible, fins al final mateix del camí de la vida. Sempre es pot tendir a més, i qui no avança, retrocedeix; qui no creix, minva. Els qui em mengen, es llegeix a l’Eclesiàstic, i els qui em beuen, encara tindran més set.²¹

A més, no podem oblidar que en nosaltres mateixos portem un principi d’oposició, de resistència a la gràcia: les ferides del pecat original, potser enverinades pels nostres pecats personals. S’oposaran a les teves ganes de santedat, fill meu, en primer lloc, la mandra, que és el primer front en què cal lluitar; després, la rebel·lia, no voler portar sobre les espatlles el jou suau de Crist, un afany boig, no de llibertat santa, sinó de llibertinatge; la sensualitat i, en tot moment —més dissimuladament, a mesura que passen els anys—, la supèrbia; i després tota una sèrie de males inclinacions, perquè les nostres misèries no venen mai soles.

No ens vulguem enganyar: tindrem misèries. Quan siguem vells, també: les mateixes males inclinacions que amb vint anys. I serà igualment necessària la lluita ascètica, i haurem de demanar al Senyor que ens doni humilitat. És una baralla constant. Militia est vita hominis super terram.²² Però la pau es troba justament en la guerra. La pau és conseqüència de la victòria!