Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.²⁶ El camp de Déu és el món sencer i ho és, també de manera especial, la teva ànima. Però, a més, com que som fills de Déu, aquest camp del nostre Pare és camp nostre. A vosaltres i a mi el Senyor ens ha deixat el món sencer per heretat. Penseu en què suposa això de divinització, de grandesa, de responsabilitat.

Però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.²⁷ L’enemic de Déu: la gent té por de parlar de les intervencions, dels paranys d’aquest enemic de Déu, de Satanàs. Jo us dic que hem de pensar, necessàriament, que el dimoni actua. Em produeix tanta devoció resar al peu de l’altar: Sancte Michaël Archangele, defende nos in proelio: contra nequitiam et insidias diaboli...²⁸ Perquè ens deslliuri de la influència diabòlica en tantes coses personals i alienes.

Cum autem dormirent homines... No s’ha de perdre cap paraula del que ens diu el Senyor. Perquè, en la nostra vida personal, no és potser la son, una mala son, el que ens fa malgastar la bona llavor de la doctrina i de la vida santa? Després hem de ser vigilants. Custos, quid de nocte?.²⁹ Sentinella, alerta! Hem d’estar desperts, hem de sentir el crit d’alarma i repetir-lo als altres. No ens podem adormir, perquè si no, al mig del que és bo vindrà el que és dolent: vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.³⁰

Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.³¹ Divina pedagogia de les paràboles!: lluminoses i clares, per a les ànimes senzilles; inintel·ligibles, per als complicats i indòcils: per això els fariseus no les entenen. El sembrador, el camp, l’enemic, el jull... Apropa’t més a Crist, i digues-li que t’expliqui la paràbola —edissere nobis parabolam!³²— en la intimitat de la teva oració.

Digues al Senyor que hi vols posar tots els mitjans. Quan vegis que no els has sabut posar, que t’adorms —trista cosa aquesta son!—, és l’hora de reaccionar, amb la gràcia de Déu. És segur que el nostre no ha estat un abandonament l’origen del qual és la falta d’amor, sinó la flaquesa. Per això, hem de dir al Senyor de seguida: d’ara endavant seré fort, amb tu. Les derrotes són meves; les victòries, teves. No vull que hi hagi mal al món: el camp serà llaurat, i rebrà l’atenció necessària, amb la llavor generosament sembrada. Allibera’m de l’enemic, Senyor, en tu trobo refugi. Ensenya’m a fer la teva voluntat, tu ets el meu Déu.³³