L’obstacle dels problemes personals

Estiguem sempre serens. Si som pietosos i sincers, no hi haurà penes duradores i desapareixeran del tot les altres que de vegades ens inventem, perquè no ho són objectivament. Viurem amb alegria, amb pau, als braços de la Mare de Déu, com a fills petits seus, que això és el que som. De tant en tant, cadascú té en el seu món interior un conflicte menut, que la supèrbia s’encarrega de fer gran, per donar-li importància, per arrencar-nos la pau. No feu cas d’aquestes petiteses. Digueu: soc un pecador que estima Jesucrist.

Gairebé tothom que té problemes personals, els té per l’egoisme de pensar en si mateix. Ens hem de donar als altres, servir els altres per amor de Déu: aquest és el camí perquè desapareguin les nostres penes. La major part de les contradiccions té l’origen en el fet que ens oblidem del servei que devem als altres homes i ens ocupem massa del nostre jo. Lliurar-se al servei de les ànimes, oblidant-se d’un mateix, és de tal eficàcia que Déu ho premia amb una humilitat plena d’alegria.

I res de mentalitat de víctima. Només hi ha una Víctima: Crist Senyor Nostre en la Creu. Calma i esperit de servei necessitem. Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies feta a la seva glòria. Per això no ens acovardim: encara que físicament ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.³⁶