L’obstacle de l’obscuritat interior

Potser haurem de superar un altre obstacle: l’obscuritat en la vida interior. Un home pietós pot tenir el seu pobre cor en tenebres; i aquestes tenebres poden durar uns moments, uns dies, una temporada, uns anys. És l’hora de clamar: Senyor, compadeix-te de mi, que tot el dia t’invoco. Tu, Senyor, ets indulgent i bo, ric en l’amor per a tothom qui t’invoca.³⁷ I és l’hora de meditar aquell fet prodigiós que ens relata sant Joan: Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.³⁸

Pot passar que la nostra ceguesa —si ve— no sigui conseqüència dels nostres errors: sinó un mitjà del qual Déu es vol valer per fer-nos més sants, més eficaços. En qualsevol cas, es tracta de viure de fe; de fer la nostra fe més teologal, menys dependent en el seu exercici d’altres raons que no siguin Déu mateix. De la mateixa manera que algú, que té poca ciència, està més segur del que sent a un altre que té moltíssima ciència que del que a ell mateix li sembla segons el seu enteniment; així molt més segur està l’home del que ha dit Déu, que no es pot enganyar, que del que veu amb la seva raó, que es pot equivocar.³⁹

Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, i el va estendre sobre els ulls del cec, i li digué: “Ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir ‘enviat’”. Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.⁴⁰ Purifica’t, i tornaràs a tenir —millorada— una visió lluminosa, divina.