Déu enalteix en les mateixes coses en què humilia. Si l’ànima es deixa portar, si obeeix, si accepta la purificació amb enteresa, si viu de la fe, hi veurà amb una llum insospitada, davant de la qual després pensarà sorprès que abans ha estat cec de naixement. Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: “Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.⁴¹

En darrer terme, els nostres conflictes són també un problema d’humilitat. Mira el publicà com prega al temple: es va quedar lluny, i per això Déu se li va apropar més fàcilment. Sense atrevir-se a aixecar els ulls al cel, ja tenia amb ell a qui va fer el cel... Que no estigui lluny, o que ho estigui, depèn de tu. Estima’l i se t’acostarà; estima’l i habitarà en tu.⁴²