No podem abandonar la nostra vida de pietat, la nostra vida de sacrifici, la nostra vida d’amor. Fer la comèdia davant de Déu, per amor, per agradar Déu, quan es viu a contrapel, és ser joglar de Déu. És bonic —no ho dubtis— fer comèdia per Amor, amb sacrifici, sense cap satisfacció personal, per fer content el Senyor, que juga amb nosaltres. Viure d’amor, sense caminar pidolant compensacions terrenals, sense buscar petites infidelitats miserables, sentir-se orgullós i ben pagat només amb això: convertir la prosa ordinària en hendecasíl·labs de poema heroic.

Obres són amors. El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.⁴⁴ Si el Senyor ens dona de vegades la gràcia seva i ens fa comprendre els seus judicis insondables,⁴⁵ que són més dolços que la mel regalimant de la bresca,⁴⁶ d’ordinari no passa així; cal complir el deure, no perquè ens agradi, sinó perquè en tenim obligació. No hem de treballar perquè en tinguem ganes, sinó perquè Déu ho vol: i llavors haurem de treballar amb bona voluntat. L’amor gustós, que fa feliç l’ànima, es basa en el dolor, en l’alegria d’anar contra les nostres inclinacions, per fer un servei al Senyor i a la seva Santa Església.