L’obstacle de les temptacions

I com que vas ser agradable a Déu, era necessari que la temptació et provés.⁴⁷ No oblidis que el Senyor és el nostre model; i que per això, sent Déu, va permetre que el temptessin, perquè ens omplíssim d’ànim, perquè estiguem segurs —amb Ell— de la victòria. Si sents la trepidació de la teva ànima, en aquells moments, parla amb el teu Déu i digues-li: compadeix-te de mi, Senyor: vaig perdent força. Guareix-me, Senyor: el meu cos es desfà. Tot jo vaig desfent-me.⁴⁸ Serà Ell que et dirà: no tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu.⁴⁹

Que no et torbi conèixer-te com ets: així, de fang. Que no et preocupi. Perquè tu i jo som fills de Déu —i aquesta és deïficació bona—, escollits per crida divina des de tota l’eternitat: ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.⁵⁰ Nosaltres, que som especialment de Déu, instruments seus malgrat la nostra pobra misèria personal, serem eficaços si no perdem la humilitat, si no perdem el coneixement de la nostra flaquesa. Les temptacions ens donen la dimensió de la nostra debilitat.