Una cosa és pensar o sentir, i una altra cosa és consentir. La temptació es pot rebutjar fàcilment: fins i tot el mínim grau de gràcia és suficient per resistir qualsevol concupiscència i merèixer la vida eterna.⁵¹ El que no convé fer de cap manera és dialogar amb les passions, que es volen desbordar.

La temptació es venç amb pregària i amb mortificació: quan ells estaven malalts, jo em vestia de sac en senyal de dol, m’afligia i dejunava, no deixava de pregar.⁵² Porteu aquest convenciment a la vostra vida de lliurament: que, si som fidels, podrem fer molt de bé al món. Sigueu forts, robustos, enters, incommovibles davant dels falsos atractius de la infidelitat.

Així podrem dir, amb el salmista: m’empenyies tan fort que anava a caure; però tu, Senyor, m’has sostingut.⁵³ T’estimem, Senyor, perquè quan ve la temptació ens dones l’ajuda de la teva fortalesa —de la teva gràcia—, perquè siguem victoriosos. Agraïm, Senyor, que permetis que siguem provats, perquè siguem humils.