Sent molt nens davant de Déu, no podem estar infantilitzats. A l’Obra s’hi ve amb l’edat convenient per saber que tenim els peus de fang, per saber que som de carn i ossos. Seria ridícul adonar-se’n en plena maduresa de la vida: com una criatura de mesos, que descobreix sorpresa les seves mans i els seus peus. Nosaltres hem vingut a servir Déu, coneixent tota la nostra poquesa i la nostra flaquesa, però si ens hem donat a Déu, l’Amor ens impedirà de ser infidels.

Fora d’això, ser deslleials, agafar-se llavors a un amor de la terra, estigueu segurs que suposaria el començament d’una vida molt amarga, plena de tristesa, de vergonya, de dolor. Fills meus: afirmeu-vos en aquest propòsit de no vendre mai la primogenitura, de no canviar-la, amb el pas dels anys, per un plat de llenties.^** Seria una gran pena malbaratar així tants anys d’amor sacrificat. Digueu: ho he jurat i ho mantinc: guardaré els teus justos decrets.⁵⁴

Déu, que premia sempre la nostra fidelitat i ens recorda l’omnia in bonum,^*** alhora ens prevé contra el perill constant de l’envaniment, segons aquelles paraules de sant Agustí: als que estimen Déu d’aquesta manera, tot contribueix per al seu bé màxim: Déu redreça absolutament totes les coses per al seu profit, i fins i tot als que es desvien i s’extralimiten els fa progressar en la virtut, perquè es tornen més humils i experimentats. Aprenen que en el mateix camí de la vida justa s’han de divertir amb goig i tremolor, sense atribuir-se presumptuosament a si mateixos la seguretat amb què caminen ni dir-se en temps de la prosperitat: ja no caurem mai.⁵⁵