L’obstacle del descoratjament

Tots tenim errors, encara que faci anys i anys que lluitem per vèncer-los. Quan de la lluita ascètica en traiem descoratjament, és que som superbs. Hem de ser humils, amb desitjos de ser fidels. És veritat que servi inutiles sumus.⁵⁶ Però, amb aquests servents inútils, el Senyor farà coses molt grans al món, si hi posem una mica de la nostra part: l’esforç d’alçar la mà per agafar-nos a la que Déu —amb la seva gràcia— ens estén des del cel.

Només els superbs se sorprenen quan veuen que tenen els peus de fang. Un acte de contrició i de desgreuge, i endavant. Reconeguem que a més de les faltes que tenim en la consciència, n’hi haurà d’altres, que estan ocultes als nostres ulls. Dolor d’amor, doncs, i —en la intimitat d’aquest dolor i d’aquesta humilitat— ens atrevirem a dir al Senyor que en la nostra vida també hi ha molt d’amor. Que si la falta va ser real, real és l’amor que Ell mateix posa en nosaltres, que ens permeten servir-lo amb tota la força dels nostres cors. Digueu sovint, com a jaculatòria, l’acte de contrició de Pere, després de les negacions: Domine, tu omnia nosti; tu scis, quia amo te!⁵⁷