Déu remeia la nostra fragilitat

Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam; escolta, estigues atent al meu clam que et suplica. Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir? Però ets tu qui dones el perdó; per això mereixes que et venerin. Espero amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula. Israel, confia en el Senyor, perquè són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa. És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.⁶⁰

Estem fets de fang de la terra —de limo terrae—,⁶¹de fang de càntir: fràgil, trencadís, inconsistent. Però ja heu vist com arreglen aquests vasos de ceràmica que es van fer miques: amb grapes, perquè continuïn sent útils. Els estris recompostos així són, fins i tot, més bonics: tenen una gràcia particular. Es veu que han servit per a alguna cosa. Si continuen sent útils, són esplèndids. A més, aquests vasos, si poguessin raonar, no tindrien mai supèrbia. No té res d’estrany que s’hagin trencat, i menys encara que els hagin arreglat, sobretot si es tractava de quelcom insubstituïble, i em vols dir, fill meu, amb què es pot substituir l’ànima?

Malgrat les nostres pobres misèries personals, som portadors d’essències divines d’un valor inestimable: som instruments de Déu. I com que volem ser bons instruments, com més petits i miserables ens sentim amb veritable humilitat, tot el que ens falti ho posarà Nostre Senyor: el Senyor guia els passos de l’home, el manté ferm i vetlla el seu camí; si mai cau, no queda estès a terra, perquè el Senyor li dona la mà.⁶²