L’obstacle del fracàs

Altres vegades us trobareu amb les mans buides. Serà el moment de tornar a començar, d’escoltar —com va fer Simó Pere— el mandat de Crist que s’escolta de nou: tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. Simó li respongué: “Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes”. Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: “aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador!”.⁶⁵

Recordant la misèria de què estem fets, tenint presents els fracassos que va causar la nostra supèrbia, davant de la grandesa d’aquest Déu —de Crist pescador— hem de dir el mateix que Pere: Senyor, soc un pobre pecador. I llavors —ara a vosaltres i a mi, com llavors a l’Apòstol—, Jesucrist ens repeteix el que també ens va dir quan ens va ficar a la seva xarxa, quan ens crida: ex hoc iam homines eris capiens;⁶⁶ d’ara endavant seràs pescador d’homes: amb mandat diví, amb missió divina, amb eficàcia divina.