El poder de Déu es revela en la flaquesa humana

I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: “en tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder”. Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.⁷¹

Déu, quan vol fer alguna obra, fa servir mitjans desproporcionats, perquè es noti bé que l’obra és seva. Per això vosaltres i jo, que coneixem bé el pes aclaparador de la nostra mesquinesa, hem de dir al Senyor: encara que em vegi miserable, no deixo de comprendre que soc un instrument diví a les teves mans. No he dubtat mai que els treballs que hagi fet al llarg de la meva vida en servei de l’Església Santa, no els he fet jo: sinó el Senyor, encara que s’hagi servit de mi: ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.⁷²