Quanta de la gent que s’atreveix, en la confusió de la multitud, a llançar un insult groller, una vilesa, quan passa el gran festeig, emmudirien acovardits si estiguessin sols, cara a cara, al descobert, assumint la responsabilitat dels seus actes! La manca de sinceritat, que porta a l’anonimat i a la covardia, a evitar la responsabilitat dels propis actes, alça la mà desconeguda enmig del tumult de carrer per trencar en bocins —d’una pedrada— el vitrall gòtic d’una catedral. La raó cristiana, que ens fa estimar la llibertat i la responsabilitat personal de tots els homes, ens ha de fer amics de conèixer-nos a nosaltres mateixos per acceptar les conseqüències dels nostres actes lliures: l’examen de consciència diari ens donarà el coneixement, la veritable humilitat i, com a conseqüència, ens obtindrà la perseverança del cel.

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes... Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada... On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva presència? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo... Diré, doncs, que m’amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit? Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual.⁷⁸