Sense humilitat, es deformen les consciències

Si no s’és humil, profundament humil, és fàcil arribar a deformar-se la consciència. Potser a la nostra vida, per debilitat, podrem obrar malament. Però les idees clares, la consciència clara: el que no podem és fer coses dolentes i dir que són santes.

Com menys humilitat es té, més greus són les conseqüències d’aquesta deformació. Perquè alguns arriben a no conformar-se amb aquesta acció subjectiva de tranquil·litzar la consciència; sinó que senten heralds d’una moral nova, missioners i profetes d’aquestes reivindicacions del mal, i difonen els seus errors amb el fervor d’una nova croada, i arrosseguen darrere seu els febles, que troben en aquestes doctrines noves la justificació de les seves obres matusseres, que se senten d’aquesta manera dispensats del dolor de la rectificació, que —per als humils— és un deure gustós.

No escolteu els profetes que us prediquen sense fonament, que propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat. No paren de dir als qui em menyspreen: “Tot anirà bé! Ho ha dit el Senyor!” I els més obstinats diuen: “No us passarà cap desastre!”... Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.⁸⁰ Si després de llegir aquestes paraules de l’Escriptura Santa em dieu que per a una ànima corrent és difícil discernir, us donaré un criteri segur: l’amor a la Santíssima Mare de Déu, en primer terme; i, després, l’obediència, que és pedra de toc de la veritable humilitat.