Sinceritat en la direcció espiritual

A l’Obra hi hem vingut a ser sants. No ens sorprendrem quan comproven que encara estem lluny de ser-ho. Per això, admetrem amb senzillesa les nostres debilitats, sense intentar revestir-les de rectitud; evitant la supèrbia, que encega tremendament, i ho fa veure tot al revés de com és. Fills meus, sigueu sincers amb vosaltres mateixos, sigueu objectius. D’aquesta manera aconseguirem l’eficàcia de la nostra dedicació. És difícil: es necessita ser humil, obrir bé el cor, de bat a bat, en la direcció espiritual, per airejar tots els racons de l’ànima.

El nostre ascetisme té la senzillesa de l’Evangeli. No hem de complicar les nostres ànimes i deixar el cor obscur; no podem entorpir l’acció de l’Esperit Sant i provocar en la nostra vida una solució de continuïtat, que ens arrenqui —encara que sigui per poc temps— la simplicitat del cor i la sinceritat davant de Déu.⁸¹

Si ens preocupa alguna cosa, ho expliquem, estant previnguts contra el dimoni mut. Expliqueu-ho tot, les coses petites i les grans, i així vencereu sempre. No es venç quan no es parla. Això és perquè qui calla té un secret amb Satanàs, i és mala cosa tenir Satanàs com a amic.