Sigueu molt sincers, insisteixo. I quan us passi alguna cosa que no voleu que se sàpiga, digueu-ho immediatament —corrent— a qui us pot ajudar, al Bon Pastor. Aquesta decisió és lògica: suposeu que una persona camina amb una pedra gran a l’esquena i amb les butxaques plenes de pedretes que, entre totes, pesen cent grams. Si situem aquesta persona a Madrid, suposarem que la distància que ha de recórrer és de la Puerta del Sol fins a Cuatro Caminos. Quan arribi al final del trajecte, no traurà una a una les pedretes de les butxaques i es quedarà —mentrestant— amb la gran pedra a sobre. Fills meus, doncs nosaltres igual. El primer que hem de llançar fora és el que pesa. Comportar-se d’una altra manera és una gran ximpleria, i un principi de manca de sinceritat.

No tingueu por a res ni a ningú. Si venen fruits amargs, digueu-ho. Tot el remei és en Déu: encara que hagi estat un delicte gran, enorme. Digueu-ho tot; parleu, que s’arregla. Qui us senti no s’espantarà de res, perquè sap que ell també és de fang, i que és capaç de cometre el mateix disbarat, si és disbarat, perquè la majoria de les vegades aquests sofriments procedeixen d’escrúpols o d’una consciència mal formada. Més motiu per parlar clarament.