42
Ens hem de donar-nos d’una vegada, sense reserves, virilment. Dir al Senyor: ecce ego: quia vocasti me!82 Cremar les naus, perquè no hi hagi possibilitat de retrocessos; i aquesta possibilitat existirà mentre tinguem a l’ànima racons per amagar. Seria un dolor perdre el camí perquè ens dona la gana, potser per no parlar, fins i tot quan les coses sembla que no tenen remei. Si parlem des del primer moment, tot es pot solucionar més fàcilment.
En els temps de serenitat espiritual —de deïficació bona—, feu com els enginyers, que embassen les aigües netes que venen abundants de la muntanya i, quan arriba l’estiatge, tenen un bon dipòsit per beure, per regar els camps, per produir energia elèctrica: llum i força. Ara que abundeu en claredat, que us trobeu al cor aquest afany de ser fidels, feu el propòsit ferm d’acudir a aquesta claredat, invoqueu la Nostra Mare Santa Maria, si un dia el Senyor permet que pensem que estem envoltats de tenebres.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/cartas-1/65/ (20/11/2025)