Fidels fins a la mort

Fills meus: tot això, que ens hem proposat, es redueix a ser lleials, en els nostres petits deures de cada instant, segurs de fer quelcom molt gran: la nostra obligació de cristians dedicats a servir el Senyor en aquesta vida que se’n va, mentre esperem l’eterna. Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels prats. L’herba s’asseca i la flor cau, però la paraula del Senyor dura per sempre.⁸³

Penseu també que statutum est hominibus semel mori,⁸⁴ als homes ens toca de morir una sola vegada. Uns, en la infantesa; d’altres, joves, com vosaltres; altres, en plena maduresa; altres, quan han arribat a envellir. No podem perdre el temps, que és curt: cal que ens esmercem de debò en aquesta tasca de la nostra santificació personal i del nostre treball apostòlic, que ens ha encomanat el Senyor: cal gastar-lo fidelment, lleialment, administrar bé —amb sentit de responsabilitat— els talents que hem rebut, per tirar endavant l’Obra de Déu.

La crida divina exigeix de nosaltres fidelitat intangible, ferma, virginal, alegre, indiscutida, a la fe, a la puresa i al camí: el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà,⁸⁵ fidels fins a l’últim moment, i així serem sants.