Fidelitat a la puresa, per Amor

Estimeu la santa puresa, fills meus: la nostra castedat és una afirmació joiosa, una conseqüència lògica del nostre lliurament al servei de Déu, del nostre Amor. Podríem haver posat l’afecte del nostre cor en una criatura; però davant de la crida de Déu, l’hem posat sencer, jove, vibrant, net, als peus de Jesucrist: perquè ens dona la gana —que és una raó ben sobrenatural— correspondre a la gràcia del Senyor.

Permeteu-me un incís: hem de tenir un gran respecte i veneració per l’estat matrimonial, que és noble i sant —sacramentum hoc magnum est,⁹¹ el matrimoni és un gran sagrament— i nosaltres el veiem com un altre camí vocacional, com una participació meravellosa en el poder creador de Déu. Però és doctrina certa de fe que és més alta la vocació al noble i net celibat apostòlic.

Nosaltres anirem endavant, amb la gràcia de Déu, no com a àngels —que això seria un desordre, perquè els àngels tenen una altra naturalesa—, sinó com a homes nets, forts, normals!: el que tants fan a la terra per una llar, el que van fer els nostres pares amb una vida de fidelitat cristiana, fem-ho nosaltres per l’Amor dels Amors. Estimeu molt, per tant, la santa puresa, invoqueu la Nostra Mare del Bell Amor, Santa Maria, i perseverarem —alegres i sobrenaturalment fecunds— en aquest Camí diví de la nostra Obra.

Si alguna vegada sentiu que està en perill aquesta gràcia que Déu ens ha fet, no us heu d’estranyar, perquè —ja us ho he dit— som de fang: habemus autem thesaurum istum in vasis fictilibus:⁹² portem aquest tresor en gerres de terrissa. No et parlo per ara: et parlo per si de cas, alguna vegada, sents que el teu cor vacil·la. Llavors et demano, des d’aquest moment, una fidelitat que es manifesti en l’aprofitament del temps i en la dominació de la supèrbia, en la teva decisió d’obeir abnegadament, en el teu afany per subjectar la imaginació: en tants detalls petits, però eficaços, que salvaguarden i, alhora, manifesten la qualitat del teu lliurament.

Si en algun moment la lluita interior es fa més difícil, serà l’ocasió bona de mostrar que el nostre Amor és de veritat. Per a qui d’alguna manera ha començat a assaborir el lliurament, caure vençut seria com una estafa, un engany miserable. No t’oblidis d’aquell crit de sant Pau: quis me liberabit de corpore mortis huius?,⁹³ qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? I escolta, en la teva ànima, la resposta divina: sufficit tibi gratia mea!,⁹⁴ en tens prou amb la meva gràcia!

L’amor de la nostra joventut, que amb la gràcia de Déu li hem donat generosament, no l’hi prendrem amb el pas dels anys. La fidelitat és la perfecció de l’amor: en el fons de totes les penes que hi pot haver en la vida d’una ànima lliurada a Déu, sempre hi ha un punt de corrupció i d’impuresa. Si la fidelitat és sencera i sense esquerdes, serà alegre i indiscutida.