La nostra pedagogia està formada per afirmacions, no per negacions, i es redueix a dues coses: obrar amb sentit comú i amb sentit sobrenatural. Entre altres manifestacions d’aquesta pedagogia, n’hi ha una que es pot expressar així: molta confiança en Déu, confiança en els altres, i desconfiança en nosaltres mateixos.

No us fieu fàcilment del propi judici: de la mateixa manera que el metall preciós es posa a prova —necessita la pedra de toc—, nosaltres hem de veure si el nostre judici és or fi —en l’aspecte humà i en el sobrenatural— tenint en compte l’opinió dels altres, especialment dels qui tenen gràcia d’estat per ajudar-nos. Per això hem de tenir la bona disposició de rectificar el que abans hàgim afirmat. Que no és cap humiliació rectificar: és un acte ple de rectitud, que està dins d’aquella pedagogia sobrenatural.

El bé sobrenatural d’una única persona, és millor que el bé natural de l’univers sencer.¹⁰⁷ Cal demanar a Déu que posi sempre en la nostra intel·ligència aquesta fe i aquesta visió sobrenatural, que doni una jerarquia objectiva a les nostres idees, als nostres afectes i a les nostres obres. Cal demanar aquest criteri, perquè és un do de Déu.