Creixeu en la fe, davant dels obstacles propis o aliens. Mireu com es comporta el centurió, segons ho narra sant Lluc: no era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: Senyor, no et molestis: jo no soc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo.¹¹⁶

Les dificultats, les contrarietats, desapareixen quan ens apropem a Déu en l’oració. Parlem amb Jesús de manera humil i franca, tenint en compte que qui va amb sinceritat va segur,¹¹⁷ i de seguida es farà la llum, vindran la pau i la serenitat i l’alegria. I ens sentirem feliços, tot i que encara es noti el fang a les ales. Després, mortificació, penitencia, i caurà aquest fang; i volarem com les àguiles en l’altura de la fe i de les obres.

Com aquell home, de qui ens parla l’Eclesiàstic, cada matí es lleva a primera hora, per dedicar-se al Senyor que l’ha creat i pregar davant l’Altíssim. Obre els llavis i comença la pregària, demana perdó pels pecats que ha comès. I si el Senyor, el Gran, ho vol així, quedarà ple de l’esperit d’intel·ligència; escamparà com la pluja el missatge de la seva saviesa i, quan pregui, donarà gràcies al Senyor. Adquirirà l’encert en el consell i en el saber i reflexionarà sobre els secrets del Senyor. Escamparà la instrucció que li van ensenyar.¹¹⁸

L’oració ens donarà la deïficació bona, humil, santa; i podrem treballar en tots els ambients, sense cap perill. Da, quaesumus, omnipotens Deus: ut, quae divina sunt, iugiter exsequentes, donis mereamur caelestibus propinquare:¹¹⁹ per aquest seguiment continuat, perseverant, del que és diví, el Senyor ens donarà a mans plenes la riquesa dels seus dons, la divinització bona. Da nobis, quaesumus, Domine: perseverantem in tua voluntate famulatum; ut in diebus nostris, et merito et numero populus tibi serviens augeatur.¹²⁰ Perseverem en el servei de Déu i veurem com creix en nombre i en santedat aquest exèrcit de pau, aquest poble de corredempció.