Hi ha moltes ànimes al voltant vostre, i no tenim dret a ser un obstacle per al seu bé espiritual. Estem obligats a buscar la perfecció cristiana, a ser sants, a no defraudar, no només Déu per l’elecció de què ens ha fet objecte, sinó també totes aquestes criatures que tant esperen de la nostra labor apostòlica. Per motius humans també: fins i tot per lleialtat lluitem per donar bon exemple. Si algun dia tinguéssim la desgràcia que les nostres obres no fossin dignes d’un cristià, demanarem al Senyor la seva gràcia per rectificar.

Hem de ser —en la massa de la humanitat— llevat; i necessitem santedat: posar remei als errors passats, disposar-nos amb humilitat de cor a practicar les virtuts en la nostra vida ordinària. Si vivim així, serem fidels. Quina alegria poder dir, quan arriba l’examen de la nit: Senyor, no m’he ocupat de mi en tot el dia, perquè he estat sempre ocupat a servir-te, en servir els altres, pel teu Amor!