Aquesta vida és combat, guerra, una guerra de pau que cal lluitar sempre in gaudio et pace. Tindrem aquesta pau i aquesta alegria si som homes —o dones— de l’Obra, que vol dir: sincerament pietosos, cultes —cadascú en la seva labor—, treballadors, esportistes en la vida espiritual: no sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà.¹²⁸

Per això som ànimes contemplatives, amb un diàleg constant, que tracten el Senyor a tota hora: des del primer pensament del dia fins a l’últim pensament de la nit: perquè som enamorats i vivim d’Amor, portem posat de continu el nostre cor en Jesucrist Senyor Nostre, arribant a Ell per la seva Mare Santa Maria i, per Ell, al Pare i a l’Esperit Sant.

Si en algun moment apareix la intranquil·litat, la inquietud, el desassossec, ens apropem al Senyor i li diem que ens posem a les seves mans, com un nen petit en braços del seu pare. És un lliurament que suposa fe, esperança, confiança, amor.

Puc dir que qui compleix les nostres Normes de vida —qui lluita per complir-les—, i ho fa de la mateixa manera en temps de salut que en temps de malaltia, en la joventut i en la vellesa, quan hi ha sol i quan hi ha tempesta, quan no li costa observar-les i quan li costa, aquest fill meu està predestinat, si persevera fins al final: estic segur de la seva santedat.

El nostre Déu estima de tal manera les criatures —deliciae meae esse cum filiis hominum,¹²⁹ les meves delícies són amb els fills dels homes; que, si en algun moment no hem sabut ser fidels al Senyor, el Senyor sí que ha estat pendent de nosaltres. De la mateixa manera que una mare no té en compte les proves de desafecte del fill quan el fill s’apropa a ella amb afecte, tampoc Jesús no recorda les coses que no hem fet bé quan a la fi anem amb afecte cap a Ell, penedits, nets pel sagrament de la penitència.