Fills meus, que estigueu contents. Jo ho estic, tot i que no ho hauria d’estar mirant la meva pobra vida. Però estic content, perquè veig que el Senyor ens busca una vegada més, que el Senyor continua sent el nostre Pare; perquè sé que vosaltres i jo veurem quines coses cal arrencar, i decididament les arrencarem; quines coses cal cremar, i les cremarem; quines coses cal lliurar, i les lliurarem.

Mare meva: a aquests fills i a mi, dona’ns el do beneït de la humilitat en la lluita, que ens farà sincers; l’alegria de sentir-nos molt ficats en Déu, deïficats. El goig sacrificat i sobrenatural de veure tota la petitesa —tota la misèria, tota la debilitat de la nostra pobra naturalesa humana amb les seves flaqueses i defectes— disposada a ser fidel a la gràcia del Senyor, i així ser instrument per a coses grans.

Digueu amb mi: Senyor, sí, amb l’ajuda de la Nostra Mare del Cel serem fidels, serem humils, i no ens oblidarem mai que tenim els peus de fang, i que tot el que en nosaltres brilla és teu, és gràcia, és aquesta divinització que ens dones perquè vols, perquè ets bo: confitemini Domino quoniam bonus;¹³² enaltiu el Senyor: que n’és, de bo.