No hi ha tempesta que pugui fer naufragar el cor de la Verge Mare de Déu. Cadascun de nosaltres, quan venen les tempestes, lluitem i, per estar segurs, anem al refugi ferm del Cor dolcíssim de Maria. Ella, la Mare de Déu Santíssima, és la nostra seguretat, és la Mare del Bell Amor, Seu de la Saviesa; la Mitjancera de totes les gràcies, la que ens guiarà fins al seu Fill, Jesús.

Fills meus: quan estigueu tristos i quan estigueu alegres; quan les vostres misèries siguin més o menys aparents, i quan us pesin més, acudiu sempre a Maria, perquè ella no ens abandonarà mai, en aquest camí de servei al seu Fill Jesús, al mig del món.

Santa Maria, Mare de Déu, Mare nostra, que tant saps de les misèries dels teus fills, els homes. Santa Maria, Poder Suplicant: perdó per la nostra vida; pel que hi ha hagut en nosaltres que havia d’haver estat llum, i ha estat tenebres; que havia d’haver estat força, i ha estat fluixesa; que havia d’haver estat foc, i ha estat tebiesa. Com que coneixem la poca qualitat de la nostra vida, ajuda’ns a ser d’una altra manera, a tenir amb tu —com a fills teus— aquest bon aire de família.

Una benedicció del vostre Pare.

Madrid, 24 de març de 1931