Tot el que és nou o ho sembla, tant si fa referència a la doctrina com si ho fa a la manera de comunicar-la als homes i a la manera de portar-la a la pràctica, ha d’obrir un camí nou —almenys en aparença—, encara que el que ensenyi o el que faci correspongui per complet al recte saber cristià i a la tradició.

Per això, convé que us digui una vegada més que l’Obra no ve a innovar res, ni de bon tros a reformar res de l’Església: accepta amb fidelitat el que l’Església assenyala com a cert, en la fe i en la moral de Jesucrist. No ens volem deslliurar de les traves —santes— de la disciplina comuna dels cristians. Al contrari, volem ser amb la gràcia del Senyor — que Ell em perdoni aquesta aparent falta d’humilitat— els millors fills de l’Església i del Papa.

Per aconseguir aquest intent cal que estimem la llibertat. Eviteu aquest abús que sembla exasperat en els nostres temps —és patent i es continua manifestant de fet en nacions de tot el món—, que revela el desig, contrari a la independència lícita dels homes, d’obligar tothom a formar un sol grup en allò que és opinable, a crear com dogmes doctrinals temporals, i a defensar aquest fals criteri amb intents i propaganda de naturalesa i substància escandaloses, contra els quals tenen la noblesa de no subjectar-se.