Crist al capdamunt de totes les activitats humanes

Instaurare omnia in Christo,¹ diu sant Pau als d’Efes, renoveu el món en l’esperit de Jesucrist, col·loqueu Crist al capdamunt i a l’entranya de totes les coses. Venim a santificar qualsevol fatiga humana honesta: el treball ordinari, precisament al món, de manera laical i secular, al servei de l’Església Santa, del Romà Pontífex i de totes les ànimes.

Per aconseguir-ho, hem de defensar la llibertat. La llibertat dels membres, però formant un sol cos místic amb Crist, que és el cap, i amb el seu Vicari a la terra. Sembla que les coses celestials han estat esquinçades de les del món, i ja no tenien cap. Però Déu va posar com a cap de totes les coses Crist encarnat. Per tant, s’arribarà a la unitat, a una unió harmònica, quan totes les coses estiguin sotmeses a un sol cap, que és Crist.

Direm amb sant Ireneu: hi ha un sol Déu Pare, (...) i un sol Crist, Jesús Senyor Nostre, que passa per tota l’economia i ho recapitula tot en si: en aquest tot està comprès l’home, criatura de Déu. Ell, doncs, recapitula l’home en si mateix. El que era invisible es va fer visible; el que era incomprensible, comprensible; el que era impassible, passible, i el Verb es va fer home, resumint totes les coses en si mateix. I així com el Verb de Déu és el primer entre els éssers celestials i espirituals i invisibles, així també té la sobirania sobre el món visible i corporal, assumint tota la primacia; i fent-se Cap de l’Església, atreu cap a si mateix totes les coses quan és l’hora.²

Ara comprendrem l’emoció d’aquell pobre sacerdot, que temps enrere va sentir dins de la seva ànima aquesta locució divina: et ego, si exaltatus fuero a terra, omnia traham ad meipsum;³ quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Alhora, va veure amb claredat la significació que el Senyor, en aquell moment, volia donar a aquestes paraules de l’Escriptura: cal posar Crist al capdamunt de totes les activitats humanes. Va entendre clarament que, amb el treball ordinari en totes les tasques del món, era necessari reconciliar la terra amb Déu, de manera que les coses profanes —fins i tot sent profà— es convertissin en sagrades, en consagrades a Déu, finalitat última de totes les coses.