Per obrir una bretxa en la consciència dels homes, després de tants segles d’error o d’oblit dels deures del cristià, heu de ser amics del treball. Sense el treball no ens santificarem: no és possible, perquè el treball és la matèria que hem de santificar i l’instrument per a la santificació.

Heu de ser fidels, heu de ser forts, heu de ser dòcils, necessiteu virtuts humanes, cor gran, lleialtat. Amb això, jo no us demano coses extraordinàries; us demano senzillament que toqueu el cel amb el cap: hi teniu dret, perquè sou fills de Déu. Però que els vostres peus, que les vostres plantes estiguin ben segures a la terra, per glorificar el Senyor Creador Nostre, amb el món i amb la terra i amb la labor humana.

Contemplo ara, al llarg dels temps, fins a l’últim dels meus fills —perquè som fills de Déu, ho repeteixo— actuar professionalment, amb saviesa d’artista, amb felicitat de poeta, amb seguretat de mestre i amb un pudor més persuasiu que l’eloqüència, buscant —en buscar la perfecció cristiana en la seva professió i en el seu estat al món— el bé de tota la humanitat.