Hem d’estimar tota mena de treball humà, perquè el treball és el mitjà per a la santificació de les ànimes i per a la glòria de Déu. Si el treball, qualsevol treball humà honest, és el mitjà, ningú no serà capaç de posar vores a aquest mar immens d’apostolat, a aquest panorama humà i diví que es presenta davant dels nostres ulls.

Quan arribi el temps de cristal·litzar canònicament —amb les lleis de l’Església— aquest apostolat nostre, direm el mateix: que és un mar sense vores, però assenyalarem alguna labor concreta, perquè és corrent assenyalar-la.

Vosaltres i jo sabem i creiem que el món té com a missió única donar glòria a Déu. Aquesta vida només té raó de ser quan projecta el regne etern del Creador. Per això sant Pau escriu: tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare.⁵ I en la primera Epístola als Corintis es llegeix: tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.⁶ Així doncs, tots nosaltres estem obligats a treballar: perquè el treball és un mandat de Déu, i a Déu cal obeir-lo amb alegria: servite Domino in laetitia.⁷