La santificació personal en l’ocupació diària

D’aquesta manera es fa sobrenatural el treball, perquè la seva finalitat és Déu, i el treball es fa pensant en Ell, com un acte d’obediència. No hem d’abandonar el lloc en el qual ens ha sorprès la crida del Senyor. Hem de convertir tota la nostra vida en servei de Déu: el treball i el descans, el plor i el somriure. A la vessana, al taller, a l’estudi, en l’actuació pública, hem de ser fidels al medi habitual de vida; convertir-ho tot en instrument de santificació i en exemple apostòlic, sense servir-nos mai de l’Església ni de l’Obra: cadascú amb responsabilitat personal.

En el treball ordinari, en el si de la família i de la societat, tenim el compromís personal de buscar la santedat a la qual estem cridats pel simple fet de ser cristians, ja que les paraules del Mestre són clares: sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.⁸

Mireu què escrivia sant Joan Crisòstom: la veritat és que tots els homes han de pujar a la mateixa altura; i el que ha trastornat tota la terra és pensar que només el monjo està obligat a més perfecció, i que la resta pot viure com vol. Però no és així!⁹