Hem d’intentar que tothom entengui que els homes no s’han de dividir en dues categories: els que treballen i els que pensen que es rebaixen treballant. Perquè avui dia està clar que el treball és un servei que estem obligats a prestar tots els cristians, per amor, a Déu i, per Ell, a tota la humanitat.

Als que no ho volen comprendre, m’atreveixo a dir-los: qui parce seminat, parce et metet: et qui seminat in benedictionibus, de benedictionibus et metet;¹⁰ el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa. Amb això us acabo de dir, amb paraules de l’Apòstol, que no n’hi ha prou amb treballar molt, sinó que cal treballar amb visió sobrenatural: perquè, si no, no rebrem benediccions del cel.

Filles i fills meus, us vull explicar una pena, una pena gran: no m’entenen. Ja fa quatre anys que dic el mateix: i no ho entenen. Estan com impermeabilitzats. Sembla que no els cap, ni al cap ni al cor, tant d’heroisme cristià sense espectacle. Però la nostra generositat, encara que sigui completa, és ben poca comparada amb aquesta generositat infinita i amorosa del Déu−Home, que s’entrega al sacrifici per la nostra salvació, donant fins a l’última gota de la seva sang, fins a l’últim alè de la seva vida. Per això també hem d’intentar lliurar-nos sense mesquineses, pendents de l’amor de Déu, encara que no faltin les dificultats.