Aquesta crida és un tresor amagat que no troben tots. El troben aquells a qui Déu veritablement elegeix: demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt.¹⁴ Quan hàgiu sentit aquesta gràcia de Déu, no us oblideu de la paràbola del tresor amagat: quem qui invenit homo, abscondit, et prae gaudio illius vadit, et vendit universa quae habet, et emit agrum illum:¹⁵ és tan humà i tan sobrenatural amagar els favors de Déu!

Mireu com busca el Senyor als que vol que el segueixin. A Pere i a Andreu, el seu germà, que eren pescadors, quan estaven llançant les xarxes al mar. Escolteu què els diu: venite post me, et faciam vos fieri piscatores hominum;¹⁶ veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. I Pere i Andreu, continuo, deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.

N’hi ha un altre que no ha estat cridat —ens explica sant Mateu al capítol vuitè, versicles 19 i 20: Magister, Mestre, afirma, sequar te quocumque ieris, et seguiré arreu on vagis. El Senyor li respon: les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. Un no s’ha d’espantar —filles i fills meus— davant dels perills, davant de les contradiccions, davant de la duresa en el servei de Déu.

Senyor —li demana un dels seus deixebles—, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. Jesús li respon: segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.¹⁷ I al que li va dir: et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva, Jesús li va respondre: ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.¹⁸