Crida a la santedat enmig del món

Als que diuen que això és una utopia, els responc amb l’experiència que tinc de força ànimes i amb aquestes paraules del Crisòstom: on són ara els que diuen que no és possible que qui viu enmig de la ciutat conservi la virtut, sinó que cal retirar-se i viure a les muntanyes? Com si no fos possible que qui governa una casa, té dona i té cura dels fills sigui virtuós.²⁰

En tots els estats, en totes les tasques honestes, per adquirir la santedat, sense tenir vocació de religiosos, no s’ha de fugir del món. Estem bé al lloc que ocupem a la terra. Tinc la certesa que la crida —la crida específica de la qual estic parlant en aquesta carta—, és per a molts: perquè a l’Obra no hi ha classismes, perquè interessen totes les ànimes i, per tant, es necessiten tota classe d’instruments. Iterum simile est regnum caelorum sagenae missae in mare, et ex omni genere piscium congreganti;²¹ també passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos.