En considerar l’atractiu, la grandesa i l’eficàcia de la tasca apostòlica, assegures que arribes a tenir mal de cap, pensant en el camí per recórrer —¡quantes ànimes esperen!—; i et sents molt feliç, oferint-te a Jesús com a esclau seu. Tens ànsies de Creu i de dolor i d’Amor i d’ànimes. Sense voler, en moviment instintiu —que és Amor—, estens els braços i les palmes, perquè Ell et cusi a la seva Creu beneïda: per ser el seu esclau —«serviam!»—, que és regnar.