Fes teus els pensaments d’aquell amic, que escrivia: «Vaig estar considerant les bondats de Déu amb mi i, ple de goig interior, hauria cridat pel carrer, perquè tothom s’assabentés del meu agraïment filial: ¡Pare, Pare! I, si no va ser cridant, sí que baixet vaig estar dient-li això —¡Pare!—, moltes vegades, segur d’agradar-li.

—Una altra cosa no busco; només vull el seu grat i la seva Glòria: tot per a Ell. Si vull la salvació, la santificació meva, és perquè sé que Ell la vol. Si, en la meva vida de cristià, tinc ànsies d’ànimes, és perquè sé que Ell té aquestes ànsies. De veritat ho dic: no haig de posar mai els ulls en el premi. No desitjo recompensa: ¡tot per amor!».