L’alegria, l’optimisme sobrenatural i humà, són compatibles amb el cansament físic, amb el dolor, amb les llàgrimes —perquè tenim cor—, amb les dificultats en la nostra vida interior o en la tasca apostòlica.

Ell, «perfectus Deus, perfectus Homo» —perfecte Déu i perfecte Home—, que tenia tota la felicitat del Cel, va voler experimentar la fatiga i el cansament, el gemec i el dolor..., perquè entenguem que ser sobrenaturals comporta ser molt humans.