Així discorria la teva oració: «Em pesen les misèries meves, però no m’aclaparen perquè soc fill de Déu. Expiar. Estimar... I —afegies— vull servir-me de la meva feblesa, com sant Pau, convençut que el Senyor no abandona els qui en Ell confien».

—Continua així, et vaig confirmar, perquè —amb la gràcia de Déu— podràs, i superaràs les teves misèries i les teves petiteses.