Nen, pobre ruquet: si, amb Amor, el Senyor t’ha raspallat la negra esquena, avesada als fems, i et carrega amb guarniments de ras i damunt hi posa joiells enlluernadors, ¡pobre ruquet!, no oblidis que «pots», per culpa teva, llençar per terra la bonica càrrega..., però que tu sol «no pots» tornar-te-la a carregar.