338
Davant la tela, amb afanys de superació, exclamava aquell artista: Senyor, vull acolorir-te trenta-vuit cors, trenta-vuit àngels esclatant sempre d’amor per Tu: trenta-vuit meravelles brodades al teu cel, trenta-vuit sols al teu mantell, trenta-vuit focs, trenta-vuit amors, trenta-vuit bogeries, trenta-vuit goigs...
Després, humil, reconeixia: això és la imaginació i el desig. La realitat són trenta-vuit figures poc reeixides que, més que donar satisfacció, mortifiquen la vista1.
No podem saber a què es refereix l’autor amb aquesta xifra (trenta-vuit). Si el text fos de l’any 1940, podria ser autobiogràfic i amagar l’autor –que aquell any va fer els trenta-vuit– rere el suposat «artista» i l’obra d’art que voldria que fos la seva vida. Caldrà esperar que aparegui l’edició crítica de Forja per esbrinar-ho.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/forja/338/ (20/11/2025)